Conclusió

Què he aprés durant aquesta setmana? Si hagués de numerar tots i cadascun dels coneixements adquirits, probablement em resultaria impossible. Aquest treball no només m’ha aportat nous conceptes, curiositats o cultura audiovisual, aquest projecte m’ha donat l’oportunitat d’apropar-me al món del cinema, de descobrir els secrets que s’amaguen darrera de la pantalla, de veure l’invisible i percebre l’inapreciable. De mirar més enllà per captar l’essència de cada escena, de cada pla. M’ha ajudat a descobrir la màgia, la força o la passió que pot transmetre l’ús d’un determinat color, de la il·luminació precisa , la tessitura idònia o el moviment de càmera concret. M’ha fet adonar-me’n de coses que, per ignorància, mai abans m’havia plantejat. Em sembla increïble que la combinació encertada dels elements estudiats (color, so, guió, plans, moviments de càmera, il·luminació i muntatge) jugui un paper tan important a l’hora de fer arribar la idea a l’espectador. Per mi, el cinema simbolitza això: un mitjà de comunicació amb el que pots conscienciar, fer reflexionar o projectar una sèrie de valors diferents a la societat. Per tant, penso que és imprescindible aprendre a dominar aquests elements.

Un cop finalitzat el treball, amb els conceptes interioritzats, si ara realitzés una pel·lícula tindria en compte molts més factors. Posem un exemple. Imaginem la següent escena:  la nostra protagonista camina tranquil·lament pel carrer una nit d’estiu. De cop i volta se n’adona que algú la segueix. Es posa tensa al moment i alleugera el pas. En sentir el tret darrera seu comença a córrer veloçment i sense pensar-s’ho salta a l’interior d’un edifici a través d’una finestra oberta. La cambra està fosca, en silenci. S’amaga darrere d’unes caixes, panteixant s’asseu a terra. Escolta passes. La suor li regalima per la templa esquerra. En aixecar el cap, es troba la pistola de l’individu apuntant-li al crani.

Anteriorment, per gravar aquesta seqüencia l’única cosa que hauria tingut en compte seria el guió literari i alguns plans determinats. Però, i ara, com o faria? Pararia molta més atenció als diferents elements. Mentre la protagonista camina alegrament pel carrer ambientaria l’escena amb una música suau amb tessitura aguda i tons majors (relacionada amb emocions agradables), però, un cop comencés a pujar la intensitat incrementaria el tempo per produir excitació i, més endavant, afegiria sons greus per transmetre el temor que la noia sent quan està amagada. En quant als moviments de càmera, en un principi quan la protagonista passeja usaria panoràmiques horitzontals de seguiment (el més comú) i en la carrera em decantaria pel travelling lateral acompanyant al personatge en paral·lel, mantenint a prop l'expressió de desesperació del seu rostre. Els plans també tindrien un paper molt important en la meva filmació. Potser, al carrer jugaria més amb els plans generals per posar en context i mostrar els escenaris, mentre que a la persecució també combinaria pla americà, el mig i el de profunditat. En el moment de màxima angoixa predominarien els primers plans, per reflectir el terror que esbossen les faccions de la cara de la noia, i un pla detall de la gota caient per la templa o de l’estrany carregant l’arma sigil·losament. La il·luminació seria essencial, hauria de combinar molt bé totes les seves possibilitats. A l’exterior predominaria la llum suau i a l’interior la dura, molt més definida, destacant l'entorn i les formes, impossibilitant veure detalls a l'ombra. Així aconseguiria un ambient tenebrós i enigmàtic. A l’agressor l’enfocaria en contrallum per no desvetllar la seva identitat, transferint un toc misteriós i una imatge poc definida. Intentaria que la psicologia dels colors estigués present, inserint subtilment filtres que ens aboquessin a diferents estats anímics (el verd fosc pel terror, el vermell per la ira, el blau pel dolor...). Finalment editaria la producció, probablement amb un muntatge expressiu, és a dir, marcant el ritme de l'acció, ràpid en les aventures i en l'acció, lent en el drama i en el suspens.

Del que no hi ha dubte és de que tot això no ho podria aconseguir sense un bon guió, tant el literari com tècnic i l’storyboard.  Hauria de tenir present que un guió ben escrit ha de transmetre tota la informació necessària perquè el lector pugui visualitzar el total desenvolupament de la pel·lícula en la seva imaginació.

A tall de resum, aquest treball m’ha semblant realment interesant i útil de cara al futur. L’estudi d’aquests elements em servirà per transmetre purament un sentiment, una sensació o un missatge de forma clara i concisa. És evident que en 4 dies no puc fer un minuciós anàlisi de cada concepte però sí fer-me’n una bona idea sobre aquest món. Tot i així, tinc intensió de seguir investigant.     

Steven Spielberg va dir en una ocasió: “ Jo no somio durant la nit, jo somio tots els dies.  Jo somio per viure.”  Doncs, afegeixo que la meva il·lusió és utilitzar el cinema per fer-vos somiar en el món ple de valors que constitueix l’eix de la meva vida.