Quins són els elements que defineixen el llenguatge cinematogràfic?: El so

Des dels inicis, els cineastes es van proposar fer del cinema el més semblant al món real, tant com els fos possible. Entre els principals objectius va estar-hi sempre aconseguir acoblar so a les imatges, en aquell moment, mudes. El 1896, Edison va patentar el Kinetòfon, de combinava la mecànica fílmica amb la fonogràfica.

El so augmenta la impressió de realitat. Dota el film de continuïtat sonora. És un mecanisme per aconseguir unitat.

Els sons es classifiquen en tres grans grups: el soroll, la música i els diàlegs.

Els sorolls:

Dins d’aquest bloc trobem exemples com:

a. Els sorolls humans.

b. Els sorolls de la natura.

c. Els sorolls mecànics

d. Els sorolls meteorològics...

La música:

La música és un element essencial dins d’una pel·lícula. Algunes de les seves funcions més destacables són:

a. Ambientar les èpoques i els llocs on transcorre la història.

b. Crear el to i l’ambient de la pel·lícula.

c. Evocar sentiments.

d. Donar cohesió i el ritme desitjat a les escenes.

e. Intensificar el sentit dramàtic.

f. Anticipar i preparar l’espectador.

g. Aportar informació sobre els personatges.

S’ha estudiat l’impacte de la música en l’espectador i s’ha identificat una sèrie de fenòmens constants:

· La tessitura aguda i els tons majors ens produeixen sensació de claredat; els relacionem amb emocions agradables.

· Els sons extrems (sobre greu i sobre agut), i l’harmonia atonal i dissonant, provoquen terror i inquietud.

· Els sons greus causen, en tonalitat major, sensacions de tranquil·litat i benestar, o bé d’honor i orgull. En canvi, en tonalitat menor suggereixen torbació, temor, sospita o cansament.

· Si el to és menor relacionem la música amb la malenconia, la nostàlgia i el dolor.

· El tempo ràpid produeix excitació.

Hi ha dos tipus de música de cinema: la música de pantalla (la qual prové d’una font que apareix o forma part d’una escena) i la música de fons o incidental (la qual està agregada al muntatge i no prové d’una font visible de la pel·lícula)

Els diàlegs:

En la primera etapa del cinema els espectadors no podien sentir el so físicament. Havien de llegir-lo, descodificar-lo, interpretar-lo... Els cineastes solien utilitzar: intertítols, primers plans d'objectes que suggerien un determinat so, gesticulació dels actors, lectura de llavis...

Com a curiositat, cal d’estacar l’efecte Foley, també coneguts com a efectes de sala. Aquets busquen la recreació de sons que per diversos motius no van ser recollits en el moment de la gravació de l'escena. En la gran majoria dels casos el foley s'acaba convertint en un art. No és un procés fàcil i requereix una gran imaginació. En aquest vídeo ho podem veure clarament.