Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos
tipus de pla, sobretot en referència a la figura humana. La tria d’un tipus de
pla no és només una qüestió estètica; depèn molt de la càrrega de significat
que volem afegir a la imatge. En els plans curts, per exemple, hi ha molta més
càrrega expressiva que en els oberts, en què les expressions del rostre passen
més desapercebudes; però, en canvi, en els plans oberts podem situar més el
personatge en el context o en relació als altres personatges.- Pla general:
És aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on
es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana
apareixerà en proporció més gran o més petita.
Introdueix a l'espectador en la situació , li ofereix una visió general i
l'informa sobre el lloc i de les condicions en què es desenvolupa l'acció. Sol
col·locar-se al començament d'una seqüència narrativa. En un pla general se
solen incloure molts elements, pel que la seva durada en pantalla haurà de ser
major que la d'un primer pla (per tal que l'espectador pugui orientar-se i
fer-se càrrec de la situació).
Hi ha diversos tipus de plans generals depenent del seu grau de
generalitat: pla panoràmic general, gran pla general, pla general curt,
- Pla americà:
Presa a les persones del genoll cap amunt. La seva línia inferior es troba
per sota dels genolls.
- Pla mig:
Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt. Limita
òpticament l'acció mitjançant un enquadrament més reduït i dirigeix l'atenció
de l'espectador cap a l'objecte . Els elements es diferencien millor i els
grups de persones es fan recognoscibles i poden arribar a omplir la pantalla.- Plànol en profunditat:
Quan el director col·loca els actors entre si sobre l'eix òptic de la
càmera deixant a uns en primer pla i a altres en pla general o pla americà .
- Primer pla:
Enquadrament d'una figura humana per sota de la clavícula. El rostre de
l'actor omple la pantalla. Té la facultat d'introduir-nos en la psicologia del
personatge. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials.
Possiblement és el pla més expressiu. Hi ha variacions segons el seu grau de
generalitat: semi primer pla, gran primer pla, pla curt...- Pla detall
Es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de
l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un
personatge.
L'enquadrament
L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través
del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà. El podem
classificar depenent de la part que decidim mostrar (els diferents plans que ja hem esmentat anteriorment) o bé, des d' on la mostrem (l’angle d’enquadrament).
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què
col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons
l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos
angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.
1. L’angle normal o
neutre
La càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Aquest fet pot
variar d’una cultura audiovisual a l’altra. Per exemple, al cinema japonès clàssic,
l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra.
2. L’angle picat
La càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el
personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar
una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un
angle normal.
3. L’angle contrapicat
La càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al
personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge
mostrant-lo en tota la seva grandesa (o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador).
4. L’angle zenital
La càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una
perspectiva totalment aèria dels personatges.
5. L’angle nadir
Quan l'angle en contrapicat el portem al seu punt extrem, obtenim un angle de tipus nadir. Transmet una sensació aclaparadora de grandesa davant el que l'espectador observa.
En aquest vídeo ens expliquen detalladament els diferents enquadraments, comparant-los entre si i esmentat els seus usos i funcions. A més a més, incorpora el pla holandès, on l’angle de la càmera està lleugerament inclinat (uns 40º habitualment). Aquest s’usa per causar sensació de inestabilitat, confusió i desorientació.
El següent vídeo ens explica curosament els diferents plans cinematogràfics, posant-nos exemples de tots ells. A més a més, ens sorprèn amb algunes curiositats ben interessants com que el pla americà es va crear a l’època de les pel·lícules Western per poder mostrar les pistoles dels Cowboys. També ens explica les característiques de la càmera objectiva (quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant) i la subjectiva (la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada